Aquesta ruta migratòria, que travessa Etiòpia, Djibouti, Iemen i Aràbia Saudita, és avui una de les més perilloses del món.

Tot i els conflictes, el mar i les fronteres militaritzades, milers de persones la recorren cada any empeses per la manca d’alternatives i l’esperança de sobreviure.

Cada any, centenars de milers de joves etíops procedents sobretot de regions com Amhara, Oromia i Tigray— prenen la decisió d’emprendre un viatge que molts descriuen com “l’aposta més arriscada de les seves vides”. Impulsats per la manca d’oportunitats laborals, la desocupació estructural, la violència intercomunitària i els efectes del canvi climàtic, decideixen deixar enrere casa seva amb l’esperança de treballar a països del Golf com l’Aràbia Saudita o Oman.

Més de 300 migrants van morir o van desaparèixer entre gener i juny de 2025 al llarg d’aquest corredor, molts al desert de Djibouti o al mar entre Àfrica i Aràbia.

Els etíops que emprenen el perillós viatge amb vaixell a través del Mar Roig o el Golf d’Aden s’enfronten a l’explotació i la tortura al Iemen per part d’una xarxa de grups de tràfic. També pateixen condicions penitenciàries abusives a l’Aràbia Saudita abans de ser deportats sumàriament a Addis Abeba. Les autoritats d’Etiòpia, el Iemen i l’Aràbia Saudita han pres poques o cap mesura per frenar la violència que pateixen els migrants, establir procediments d’asil o frenar els abusos perpetrats per les forces de seguretat pròpies.

Una combinació de factors, com la desocupació i altres dificultats econòmiques, la sequera i les violacions dels drets humans, ha impulsat centenars de milers d’etíops a migrar durant l’última dècada, viatjant amb vaixell pel Mar Roig i després per terra a través del Iemen fins a l’Aràbia Saudita. Aràbia Saudita i els estats veïns del Golf són destinacions privilegiades a causa de la disponibilitat d’ocupació. La majoria viatja de forma irregular i no té estatus legal quan arriba a Aràbia Saudita.

Djibouti és un país petit, àrid i estratègic, situat entre Àfrica i la Península Aràbiga. El 2025, continua sent un coll d’ampolla migratori, on milers de persones queden atrapades durant setmanes o mesos. Allà, els migrants dormen al ras, sense protecció, depenent de xarxes de contraban que operen amb impunitat.

Des de la costa djibutiana, els traficants organitzen la travessia marítima cap al Iemen en embarcacions fràgils, sovint sobrecarregades amb més de 150 persones. Els migrants expliquen que molts no saben nedar i que, en cas de problemes, els contrabandistes no dubten a llançar gent al mar per alleujar el pes.

El 2025 ha estat marcat per naufragis especialment mortífers. En alguns casos, només una desena de persones han sobreviscut per explicar com dones i nens desapareixien entre les onades. Les xifres oficials només recullen part de la tragèdia: molts cossos mai no es recuperen.

Arribar al Iemen no vol dir haver superat el pitjor. Al contrari. El país continua immers en un conflicte armat devastador, amb zones controlades per milícies i xarxes criminals. Els migrants que desembarquen són extremadament vulnerables i sovint cauen en mans de traficants que els segresten, tanquen a magatzems o camps improvisats i exigeixen rescats a les famílies.

Els testimonis recollits el 2025 descriuen:

Palises sistemàtiques

Tortura amb electricitat

Privació d’aigua i menjar

Amenaces de mort

Violacions

Molts migrants expliquen que sentien els crits d’altres persones mentre eren copejades per obligar-les a trucar a casa seva i demanar diners. Aquells que no poden pagar sovint són abandonats, venuts a altres xarxes o moren.

Per a les dones migrants, el viatge és encara més cruel. El 2025, les dones representen part creixent del flux migratori, però també la població més exposada a la violència sexual.

Algunes dones viatgen soles; altres amb fills petits. Totes comparteixen la por constant. Moltes callen per vergonya, per trauma o perquè denunciar pot significar quedar-se atrapades sense cap possibilitat de continuar ni de tornar enrere.

Els professionals humanitaris alerten que el dany psicològic és profund i durador: estrès posttraumàtic, depressió, por crònica i, en alguns casos, suïcidis.

Abusos sexuals com a “pagament” del trajecte

Violacions repetides per part de traficants

Explotació sexual en punts de trànsit

Els que sobreviuen a Djibouti, al mar i al Iemen arriben finalment al nord del país, al costat de la frontera amb Aràbia Saudita, aquest últim pas també pot ser mortal. El 2025, segueixen apareixent informes que denuncien ús de força extrema d’autoritats d’Aràbia contra migrants: assassinats per trets, persecucions al desert i abandonament de persones ferides.

Alguns testimonis parlen de grups sencers morts a zones frontereres, sense assistència mèdica, sota temperatures extremes. Altres són detinguts i deportats, tornant a Etiòpia.

Guàrdies saudites van matar centenars de migrants i sol·licitants d’asil etíops quan intentaven creuar la frontera entre el iemen i l’Aràbia Saudita entre el març del 2022 i el juny del 2023, ha assenyalat Human Rights Watch en un informe.

L’informe de 73 pàgines, “Ens van disparar com si plogués”

conclou que els guàrdies fronterers saudites han utilitzat explosius per matar molts migrants i han disparat a fregadura contra altres, entre ells moltes dones i nens,

un patró d’atacs generalitzat i sistemàtic.

En alguns casos, els guàrdies fronterers saudites preguntaven als migrants a quina extremitat disparar i després els disparaven a boca de canó. Els guàrdies fronterers saudites també van disparar armes explosives contra migrants que intentaven fugir de tornada al Iemen.

El poble d’Obock, situat al nord de Djibouti, a la riba del Gulf of Tadjoura, és un lloc petit i tranquil que, amb els anys, s’ha convertit en un punt clau dins d’una ruta migratòria molt dura. Tot i la seva mida reduïda i el seu ambient aparentment calm, Obock és conegut per ser una de les principals portes de sortida per a migrants que intenten creuar el mar cap al Yemen.

Cada any, milers de persones —sobretot procedents de Ethiopia i Somalia— arriben fins a Djibouti després de travessar deserts i zones molt pobres. Molts d’ells passen per camps o punts d’acollida prop d’Obock mentre esperen l’oportunitat d’embarcar-se en petites embarcacions gestionades sovint per xarxes de traficants. El seu objectiu és arribar al Iemen amb l’esperança de continuar després cap a països del Golf, especialment Saudi Arabia, on busquen feina i una vida millor.

El trajecte entre Obock i el Iemen travessa el Bab el‑Mandeb Strait, una zona marítima relativament estreta però perillosa. Les embarcacions solen estar molt sobrecarregades i sovint els migrants s’enfronten a riscos greus: tempestes, naufragis o abusos per part dels traficants. A més, un cop arriben al Iemen, molts es troben amb un país afectat per conflictes armats i una situació humanitària molt complicada.

Diverses organitzacions internacionals, com International Organization for Migration i UNHCR, treballen a la zona d’Obock per proporcionar assistència bàsica als migrants: menjar, aigua, atenció mèdica i informació sobre els riscos del viatge. Tot i així, la manca d’oportunitats i la desesperació fan que molts decideixin continuar el camí.

Així, Obock s’ha convertit en molt més que un petit poble costaner: és un lloc de pas carregat d’històries d’esperança, de risc i de supervivència, on cada dia persones de diferents parts de l’Àfrica es troben davant d’una decisió difícil: quedar-se o arriscar-ho tot creuant el mar cap al Iemen.

A Obock, els migrants sovint esperen dies o setmanes abans d’embarcar-se en petites embarcacions precàries que creuen el mar fins al Iemen. Les condicions són dures: manca d’aigua, calor extrema i perill de naufragis. Organitzacions humanitàries han advertit reiteradament dels abusos, el tràfic de persones i la vulnerabilitat especial de dones i menors.

Els migrants paguen 10 euros pel transport fins a les platges i 25 euros pel transport de la barca que els portarà cap al Iemen.

La presència constant de migrants ha transformat la vida quotidiana de la ciutat. Han sorgit petits negocis informals vinculats al trànsit de persones, mentre que les autoritats intenten controlar les sortides irregulars. Alhora, entitats internacionals ofereixen assistència bàsica, com aliments, aigua i atenció mèdica.

Malgrat els perills, el flux no s’atura. Per a molts etíops, la travessia representa una esperança de futur millor, encara que impliqui arriscar la vida al mar. Obock, amb els seus carrers tranquils i el seu port modest, s’ha convertit així en escenari d’un drama migratori que connecta l’Àfrica oriental amb l’Orient Mitjà.

En aquest enclavament discret de la Banya d’Àfrica, la realitat dels migrants conviu amb la vida tradicional de la població local, reflectint les tensions i les esperances d’una de les rutes migratòries més actives del continent.