NOU PROJECTE

Participa!

CAT/

Pretenc documentar el drama dels milers de persones que han perdut un familiar en la ruta cap a Europa, parlar del que no es parla, dels desapareguts.

Un treball que es realitzará al Marroc i Algèria. Necessitem el teu suport per fer una feina independent.

Col·labora! amb 5-10- 20 euros o el què vulguis, per a despeses de producció.

Envia un bizum o un email per saber altres maneres de col·laborar.

602592308

transferència/ consultar

sergi_camara@hotmail.com

Sortiràs als crèdits del webdoc del treball, ajudaràs a realitzar un treball independent.

Inici projecte juny 2023

ESP/ Pretendo documentar el drama de las miles de personas que han perdido a un familiar en la ruta hacia a Europa, hablar de lo que no se habla de los desparecidos en la ruta hacia a Europa. Un trabajo que se realizará en Marruecos y Argelia. Necesitamos tu apoyo para realizar un trabajo independiente.

Colabora! con 5-10 o 20 euros para gastos de producción.

Envia un bizum o un email para saber otras formas de colaborar.

602592308

sergi_camara@hotmail.com

Saldrás en los créditos de la webdoc del trabajo, participarás de un proyecto documental independiente.

CAT/

El control que exerceix la UE a les seves fronteres externes i internes, comporta que moltes persones hagin de buscar vies alternatives, cada vegada més arriscades i insegures per arribar a la seva destinació final.
Milers d’elles han mort a la recerca d’una vida millor o més segura intentant arribar a Europa o dins de països europeus, algunes han desaparegut al mar, sense que ningú ni les seves famílies en sàpiguen res, moltes encara busquen els seus familiars desapareguts.

ESP/
El control que ejerce la UE en sus fronteras externas e internas comporta que muchas personas tengan que buscar vías alternativas, cada vez más arriesgadas e inseguras para llegar a su destino final.
Miles de ellas han muerto en busca de una vida mejor o más segura intentando llegar a Europa o dentro de países europeos, algunas han desaparecido, sin que nadie ni sus familias sepan nada, muchas todavía buscan a sus familiares desaparecidos.

CAT/
Desapareguts a la ruta cap a Europa/ El Caire, Egipte.
2016
El malson de "Sama", que prefereix no donar el seu veritable nom, s'assembla al de molts altres refugiats.

"No sé res del meu marit des que va pujar a un barca a Líbia el juny del 2014".
La seva història comença a Eritrea, on va fugir, com la majoria dels seus compatriotes, "a peu, il·legalment". "Intentem evitar els militars, perquè si ens veuen ens porten a la presó", explica.

Va arribar, a peu, a un camp de refugiats al Sudan, on es va quedar amb la seva família uns tres mesos. Després, van aconseguir arribar a la capital, Khartum, on van passar quatre anys sencers per poder recaptar els diners suficients per viatjar a Europa. "Al Sudan, a vegades treballaves i després no et pagaven", recorda. També explica com, després d'uns mesos d'estar en un pis, apujaven el lloguer sense avís previ, o perquè, només pel fet de ser d'Eritrea, van patir robatoris.

Quan van aconseguir recaptar diners, van decidir que el seu marit s’adelantaria per veure com era la ruta, i després la resta de la família faría el vistge.
“Ell va avançar per saber com era el recorregut, i després jo el seguiria amb els nostres fills", explica. Va ser llavors quan el seu marit va pujar a un barca el juny del 2014, a Líbia. "Ni jo ni cap de les famílies dels que van pujar en aquell vaixell en sabíem res. Vam enviar els noms a Ginebra, Suïssa, però no tenen constància de cap arribada", diu.

Ara totes les famílies viuen amb l'angoixa de no saber què va passar en aquell viatge. "No sabem si el vaixell es va enfonsar o si la policia o l'exèrcit van disparar o van matar. L'última trucada que tinc és al juny, quan em va dir que agafés el vaixell", explica.
Mentre espera una resposta, es casa amb els seus tres fills al Caire. Comparteixen la casa amb més gent perquè el lloguer és molt car. "S'aprofiten de nosaltres perquè necessitem un lloc per dormir. Els meus fills comencen a adonar-se del que li podria haver passat al seu pare.



ESP/

Desaparecidos en la ruta hacia Europa/ El Cairo, Egipto.
2016
La pesadilla de "Sama", que prefiere no dar su verdadero nombre, se asemeja al de muchos otros refugiados.

"No sé nada de mi marido desde que se subió a un barca en Libia en junio del 2014".
Su historia comienza en Eritrea, donde huyó, como la mayoría de sus compatriotas, "a pie, ilegalmente". "Intentamos evitar a los militares, porque si nos ven nos llevan a la cárcel", explica.

Llegó, a pie, a un campo de refugiados en Sudán, donde se quedó junto a su familia unos tres meses. Después, consiguieron llegar a la capital, Jartum, donde pasaron cuatro años enteros para poder recaudar el dinero suficiente para viajar a Europa. "En Sudán, a veces trabajabas y después no te pagaban", recuerda. También explica cómo, después de unos meses de estar en un piso, subían el alquiler sin previo aviso, o porque, solo por ser de Eritrea, sufrieron robos.

Cuando consiguieron recaudar dinero, decidieron que su marido se adelantaría para ver cómo era la ruta, y después el resto de la familia haría el visje.
“Él avanzó para saber cómo era el recorrido, y luego yo le seguiría con nuestros hijos", explica. Fue entonces cuando su marido se subió a un barca en junio del 2014, en Libia. "Ni yo ni ninguno de ellos las familias de quienes subieron en ese barco sabíamos nada. Mandamos los nombres a Ginebra, Suiza, pero no tienen constancia de ninguna llegada", dice.

Ahora todas las familias viven con la angustia de no saber qué ocurrió en ese viaje. "No sabemos si el barco se hundió o si la policía o el ejército dispararon o mataron. La última llamada que tengo es en junio, cuando me dijo que tomara el barco", explica.
Mientras espera una respuesta, se casa con sus tres hijos en El Cairo. Comparten la casa con más gente porque el alquiler es muy caro. "Se aprovechan de nosotros porque necesitamos un sitio para dormir. Mis hijos comienzan a darse cuenta de lo que le podría haber pasado a su padre.